Miquel Gil y Tobal Rentero entre otros tocan esta noche en Alcàsser.

Alcàsser sufrió la táctica de guerra de Jaume I El Conqueridor ( 'tierra quemada') y fue arrasada y sus campos destruidos según consta en el 'Llibre dels Fets'.

Espero que esta noche también venga Nabil.

No hay nada como la paz. Este medio dia el mercado y mercadillo de Silla era eso: un mercado. Un ir y venir de vida. Pero hoy además se unian las voces de los altavoces de propaganda electoral y los puestos de los partidos con sus octavillas y sus papeletas. Y no ha pasado nada. Y todo el mundo hablaba y comentaba e iban y venían.

Puede que con la paz en nuestras democracias nos pase como con la salud: No sabemos lo que tenemos hasta que se pierde. Que no nos pase nunca.

Y de este deseo mayoritario de no confrontación y no violencia se han ido aprovechando los políticos más torticeros e indignos; porque saben que el pueblo no les va a levantar la mano. No por cobardes ni por ignorantes, sino por ese deseo de convivencia pacífica por encima de todas las cosas. Porque da mucho gusto vivir. 

Nuestro pueblo llano pues es de lo más moderno que hay: Ha desechado los métodos prehistóricos por el diálogo al cerciorarse que son antiguos, penosos, dolorosos y salvajes. Sólo aquellos políticos codiciosos y ávidos de lo ajeno creen todavía que nos hacen gracia sus maneras oscas y persistentes de Neanderthal, bajo las cuales siempre tienen preparada una maza por si acaso.

Y esta maza adopta diferentes formas y actitudes.

Que de una vez por todas se establezca la reconciliación de aquellos a los que expulsamos y tanto hicimos sufrir en 1609.

Esto es una tierra de todos y para todos.

Miquel Gil i la seua banda toquen esta nit a Alcàsser.

Alcàsser va patir la tàctica de guerra de Jaume I El Conqueridor ( 'terra cremada') i va ser arrasada i els seus camps destruïts segons consta en el 'Llibre dels Fets'.

Espere que esta nit també vinga Nabil.

No hi ha res com la pau. Este mig dia el mercat i mercat ambulant de Silla era això: un mercat. Un anar i vindre de vida. Però hui a més s'unien les veus dels altaveus de propaganda electoral i les parades dels partits amb les seues octavilles i les seues paperetes. I no ha passat res. I tot el món parlava i comentava i anaven i venien.

Potser amb la pau en les nostres democràcies ens passe com amb la salut: No sabem el que tenim fins que es perd. Que no ens passe mai.

I d'este desig majoritari de no confrontació i no-violència s'han anat aprofitant els polítics més injustos i indignes; perquè saben que el poble no els alçarà la mà. No per covards ni per ignorants, sinó per eixe desig de convivència pacífica per damunt de totes les coses. Perquè dóna molt de gust viure.

El nostre poble pla per tant és d'allò més modern que hi ha: Ha rebutjat els mètodes prehistòrics pel diàleg al cerciorar-se que són antics, penosos, dolorosos i salvatges. Només aquells polítics cobdiciosos i àvids de l'alié creuen encara que ens fan gràcia les seues maneres osques i persistents de Neanderthal, davall les quals sempre tenen preparada una maça per si de cas.

I esta maça adopta diferents formes i actituds.

Que d'una vegada per sempre s'establisca la reconciliació d'aquells a què vam expulsar i tant vam fer patir en 1609.

Ací és una terra de tots i per a tots.