Quedan 10 dias para las Elecciones Regionales (¿por qué no llamarlas así?...¿O las vamos a llamar Nacionalistas? Tampoco Comunitarias...(podrían confundirse con la Europeas....).

Es verdad, perdonen, son las ¡Autonómicas! (vaya memoria de cincuentón aletargado....He pasado ya el medio siglo y entiendan ustedes que sobre mi sesera y bajo mis codos, con el paso de los años, ha ido depositándose sin querer toda una terminología cambiante y al uso de una Historia geográfico política en la que los seres humanos de esta tierra se empeñan, para bien o para mal, con razón o sin ella).

Pero tampoco nos engañemos: No son todas las Autonomías las que votan el 22 de Mayo. Cataluña, Euskadi e incluso Galicia -que está allí al Final de la Tierra- lo hicieron ya, no hace mucho, y sabemos sus resultados.

Donde creo que sí votan dentro de dos domingos también es en todos los Municipios de este Estado Español.

Sin embargo les anticipo que lo que a mí me interesa comentar es Valencia. Y durante 10 dias intentaré hablar de ella. Como país, como Comunitat, como lugar entre Murcia y Cataluña. Y a propósito de la edad,  les puedo decir, les confieso, que si yo a los veinte hubiera sido tan consciente como ahora, tan sabedor como hoy, que Valencia surge desde una auténtica limpieza étnica que culmina en 1609, la hubiera enviado a pastar fang inmediatamente.

Pero ahora ya está (luego dirán que a veces la educación tribal, el adoctrinamiento, el mimetismo o cierta ocultación de los hechos no determina tanto) ¡Ja! Antropología pura.

Mi tesis es que si el PP vuelve a sacar mayoría absoluta aquí, Valencia desaparece. Y por tanto yo me exilio. O en cierta manera desapareceré también.

Me dirán entonces: Da igual, pues ya que ha llegado a ciertas certezas del devenir de la patria, disolverse en el etéreo e inexistente califato actual de ultratumba de Al-Azraq (por poner un ejemplo) no le importará.

Se da sin embargo una circunstancia: Fui educado en Valencia. Nací, mamé este aire y no fuí consciente de cantidad de cosas hasta que llegó la edad adulta...bien...de acuerdo... Pero fuí feliz aquí. De alguna manera por tanto también estaba orgulloso de este pequeño pais alargado y variopinto. Incluso hasta cuando fue apenas convertido en una simple D.O. (Denominación de Origen) lo estuve. Ya saben: La horchata, las naranjas, Las Fallas y Fogueres, el arroz, las tracas, etc etc). Pero ahora es diferente.

(mañana Valencia 9)

 

Queden 10 dies per a les Eleccions Regionals (per què no dir-les Regionals...O les diguem Nacionalistes? Tampoc Comunitàries...(podrien confondre's amb l'Europees....).

És veritat, perdonen, són les Autonòmiques! (vaja memòria de cinquantí letàrgic....He passat ja el mig segle i entenguen vostés que sobre el meu cervell i davall els meus colzes, amb el pas dels anys, ha anat depositant-se sense voler tota una terminologia canviant i a l'ús d'una Història Geogràfic Política en què els sers humans d'esta Terra s'encaboten, per a bé o per a mal, amb raó o sense ella).

Però tampoc ens enganyem: No són totes les Autonomies les que voten el 22 de maig. Catalunya, Euskadi i inclús Galícia -que està allí al Final de la Terra- van votar ja, no fa molt, i sabem els seus resultats. On crec que sí que voten dins de dos diumenges és en tots els municipis.

No obstant això la bestreta que el que a mi m'interessa comentar és Valencia (sense accent...Tota Valencia). I durant 10 dies intentaré parlar d'ella. Com a país, com Comunitat, com a lloc entre Múrcia i Catalunya. I a propòsit de l'edat, els puc dir, els confesse, que si jo als vint haguera sigut tan conscient com ara, tan sabedor com hui, que Valencia sorgix des d'una neteja ètnica, l'haguera enviat a pasturar fang immediatament.

Però ara ja està (després diran que l'educació o el mimetisme no determina tant....) Ja!

La meua tesi és que si el PP torna a traure majoria absoluta ací, Valencia desapareix. I per tant jo m'exilie. Em diran llavors: Dóna igual, perquè ja que vosté ha arribat a certes certeses de l'esdevindre de la pàtria, dissoldre's en l'eteri i inexsistente califat actual de la ultratomba d'Al-Azraq no li importarà.

Es dóna no obstant això una circumstància: Vaig ser educat a Valencia. Vaig nàixer, vaig mamar aquest aire, no vaig ser conscient aleshores, però vaig ser feliç ací. I estava orgullós.

(demà València 9)