"Parle de Beniferri, no tinc altre remei", diu Vicent Andrés Estellés al seu Coral Romput.
Parle d'Alcàsser, de L'Horta, no tinc altre remei, dic jo ara.
Fa mesos molts veïns d'Alcàsser pintaren la base de ciment de les vies del AVE al seu pass pel terme municipal. L'Ajuntament va ser també uns dels mes combatius en la protesta d'aquesta imposició del Ministeri de Foment. El lema es pot vore a la foto: "No a la muralla del AVE".
Però jo -que els acompanyava amb gust- tenia un dubte sota l'orella. L'Horta estava ja destruïda (no es nota a la foto?) i els mateixos Ajuntaments s'habien beneficiat, permitit i tolerat el cambi quasi total d'una societat verda i agrícola a una de ciment i fum.
¿Qué protestaven ara exactament?
Jo tenia clar que este mega projecte del AVE conforme estan els trens de rodalies hui per hui era desaprofitar un presupost i un insult per a la comarca en el sentit que t'obliguen a fer una cosa a ta casa que potser no vulgues o no t'interessa.
Perque tinc exàctament igual, em dona exáctament el mateix -i ella hauría de tíndrel-ho també- que una persona de Madrid tarde 20 minuts més o menys en fer el viatje des de la seua estació a la nostra. El cost medi-ambiental i economic és enorme per aquesta estona: 20 MINUTS.
Malgrat tot sabia també que la qüestiò no era "la muralla", perquè muralla ja n'hi havien i encara posarien de més.
Estava clar que cada nau industrial és una muralla; una muralla tolerada "i beneida" per tots els Ajuntaments de L'Horta.
Què estem fent doncs. Quina és esta farsa política de "desenvolupament insostenible" cap a fora... i "sostenible cap endins". És a dir: Si la muralla tira fum tot el temps es bona i l'Ajuntament no protesta. Si només tira fum un ratet (quan el tren passa) es roïna.
(menys la planta química -foto- que deu de estar en el terme de Sollana o Almussafes, les altres construccions es podem vore perfectament des d'on está ficada la muralla del futur tren).
SIEMPRE HAY UNA MURALLA
"Hablo de Beniferri, no tengo otro remedio", dice Vicent Andrés Estellés en su Coral Roto.
Hablo de Alcàsser, de la comarca de LA Huerta, no tengo otro remedio, digo yo ahora.
Hace meses bastantes vecinos de Alcàsser pintaron un mural en base de cemento de las futuras vías del AVE a su paso por el término municipal. El Ayuntamiento fue también unos de los más combativos en la protesta de esta imposición del Ministerio de Fomento. El lema se puede ver a la foto: "No a la muralla del AVE".
Pero yo -que los acompañaba con gusto- tenía una duda bajo la oreja. LA Huerta estaba ya destruida (no se nota en la foto?) y los mismos Ayuntamientos se habian beneficiado, permitido y tolerado el cambio casi total de una sociedad verde y agrícola a una de cemento y humo.
Que protestaban ahora exáctamente?
Tengo claro que este mega proyecto del AVE conforme están los trenes de cercaniés hoy por hoy es desaprovechar un presupuesto y un insulto para la comarca en el sentido de que te obligan a hacer una cosa en "tu casa" que quizá no quieras o no te interesa.
Porque me da totalmente igual, que una persona -y a ella debería darle lo mismo también si fuera cabal- tarde 20 minutos más o menos en hacer el trayecto desde su estación a la nuestra. El coste medioambiental y económico se enorme para este rato: 20 MINUTOS.
Pese a todo esto sabía también que la cuestiòn no era "la muralla", porque muralla ya las habia y hay y aún pondrán más.
Está claro que cada nave industrial es una muralla; una muralla tolerada "y bendecida" por todos los Ayuntamientos de "LA Huerta".
¿Qué estamos haciendo pues?. ¿Cuál es esta farsa política de "desarrollo insostenible" hacia fuera... y "sostenible hacía adentro"? Es decir: Si la muralla tira humo todo el tiempo es buena y el Ayuntamiento no protesta. Y si tira humo sólo un momento (cuando el tren pasa) es perjudicial (?).
(menos la planta química -foto- que debe de estar en el término de Sollana o Almussafes, las demás construcciones se pueden ver perfectamente desde donde está construida la muralla del futuro tren).

Bienvenidos. Valencia. Spain. Alacant 1959.

Los comentarios están cerrados